En el marc de l'escola inclusiva i amb la creixent diversitat de l'alumnat, l'aula d'acollida és una eina fonamental per a l'atenció de l’alumnat nouvingut a l’etapa secundària. Jaime Aventín, és el professor-tutor responsable de l’aula d’acollida a la nostra escola. Amb una sòlida experiència en l'educació i el lleure, treballa per oferir un espai segur i acollidor on aquest alumnat pugui créixer acadèmicament i socialment.
L'aula d'acollida té com a objectiu facilitar l'aprenentatge intensiu de la llengua catalana, atendre les necessitats emocionals i curriculars dels i les alumnes que acaben d'arribar i afavorir la seva plena integració al centre educatiu.
A Jesuïtes Lleida Col·legi Claver, el Jaime Aventín és el professor-tutor encarregat de l’aula d’acollida. El Jaime té 26 anys i és mestre de primària i de música i monitor de lleure des de fa més de deu anys.
Parlem amb ell per conèixer millor la seva persona, la seva tasca i com viu l'experiència d'acompanyar aquests nois i noies en un moment clau de la seva vida educativa.
Hola, soc el Jaime Aventin Valero, tinc 26 anys i soc mestre de primària i de música. Actualment, però, estic a l’aula d’acollida del Col·legi Claver amb alumnes des de 1r fins 3r d’ESO.
Soc un jove cristià a qui li agrada jugar a bàsquet, els jocs de rol, la música, tocar la guitarra i compartir estona amb qui estimo. En la mesura del possible, intento tenir una actitud transformadora, perquè no m’agrada que sigui tot estàtic i invariable.
Una gran part de mi i la meva forma de ser prové del lleure. Soc, des de fa 10 anys, monitor de lleure i abans vaig gaudir-ne com a nen. Crec que l’educació informal és molt necessària pel desenvolupament personal i social. He tingut grans vivències en el lleure, i també és una de les raons per les quals he acabat sent professor. Sempre porto aspectes del lleure a la meva classe, perquè se n’aprèn molt.
La meva tasca a l’escola és ser el tutor de l’aula d’acollida, és a dir, ser un primer vincle entre l’escola i l’alumnat que acaba d’incorporar-se en el sistema educatiu català i arriba a l’escola.
Abans de treballar a Jesuïtes Lleida Col·legi Claver, vaig estar fent substitucions en altres centres on feia de mestre o bé professor de música, també vaig exercir de vetllador. A banda he estat entrenador de bàsquet i he treballat en projectes socials de l’Ajuntament de Lleida.
L’aula d’acollida és el primer nexe que tenen els i les alumnes quan arriben a l’escola, així que la primera funció, tal com indica el nom, és acollidora on tothom té cabuda.
Cada alumne, com tothom, porta o portem una motxilla carregada de vivències i, de vegades, no és fàcil gestionar aquesta càrrega quan hi ha hagut un procés migratori. Deixar endarrere un indret suposa renunciar a moltes coses, com ara família, amics, context, cultura, idioma, referents o valors. Ja és prou difícil adaptar-se a la cultura d’una societat, i, per tant, no volem que per aquests alumnes l’escola també sigui un territori hostil. Per això és una aula dissenyada per fer un espai segur on començar a treballar. No s’ha d’oblidar que aquests infants continuen sent nens i nenes, que el que volen i necessiten és aprendre i passar-s’ho bé.
Una de les grans tasques de l’aula d’acollida és identificar el grau de coneixement de la llengua i començar a treballar el català. Trobem alumnes de molts indrets i cadascú amb un idioma diferent i també amb diversos nivells d’educació. Per tant, abordar el català no és el mateix des d’una llengua romànica que des d’una que no ho és. Tampoc és el mateix un alumne que té ben integrada la L1 (llengua materna) que un que no la tingui assentada, ja que l’aprenentatge d’un nou idioma normalment va lligat al coneixement de la pròpia llengua.
Hi ha també una part de comunicació i co-tutorització important que esdevé a l’aula. Quan un alumne assisteix a l’aula considerem que el seu tutor o tutora de curs i també el professor de l’aula d’acollida són cotutors. El seguiment de l’alumne es fa conjuntament. Cada alumne assisteix un nombre d’hores diferent a l’aula segons la necessitat.
Per últim, cal destacar que l’aula d’acollida és una classe de trànsit perquè l’alumnat que hi assisteix en algun moment la deixaran per passar a l’aula ordinària en el moment que considerem que estan preparats i tenen un grau de coneixement de la llengua suficient per poder seguir els projectes.
El meu rol és complir amb les funcions de l’aula explicades i, sobretot, que els i les alumnes tinguin una zona de confort on poder expressar-se i treballar. El més difícil de la meva feina és saber treballar el català des de cada idioma, ja que utilitzen diferents sons, grafies i construccions gramaticals i no s’aprèn de la mateixa forma. De vegades és tot un repte distingir de quina manera pots ajudar a cada alumne.
Un altre repte que em resulta excitant és la quantitat de diversitat que té l’aula, tothom és diferent, per tant, tots som iguals. M’agrada pensar que de cada situació que tenim a la classe és una nova oportunitat per aprendre. És igual si parlem d’un tema o d’un altre si al final estem parlant català, que és el nostre objectiu.
Com ja he dit, l’adaptació en un centre educatiu és difícil i, si a més a més hi sumem que segurament no es parla el mateix idioma, encara ho és més. És important minimitzar aquest xoc contextual i garantir un espai segur per a després, a poc a poc, seguir la normalitat de l’escola.
En l’àmbit social, costa una mica la inclusió de l’alumnat. És un aspecte que ja ve marcat socialment des de l’exterior de l’escola, però que s’ha de tractar.
Pot semblar un tòpic, però per mi cada dia és una aventura diferent, perquè realment no saps que passarà, que contaran els nois i nois, que aprendrem tots i totes juntes. També un aspecte que m’agrada molt és poder veure el seu progrés. En un principi, sembla que cada dia estiguem fent el mateix, sense avançar, però si ho mires amb perspectiva te n’adones que hi ha progrés i que, a poc a poc, es van fent grans. Tenint això, la meva feina té sentit.