El meu final de Batxillerat confinat

La veritat és que la pandèmia ens va agafar a tots molt desprevinguts, perquè ningú esperàvem que realment arribés ni tampoc que pogués arribar a canviar-nos la nostra rutina de manera tan radical. Me’n recordo que, quan ens ho van dir, era un dijous a la tarda i estàvem fent un examen tan tranquil·lament. A l’hora de marxar, gairebé no ens vam acomiadar de ningú, perquè tothom es pensava que estaríem com a molt dues setmanes a casa i tornaríem a la nostra vida diària.

Els dies van començar a passar i ens vam haver d’adaptar a aquelles noves circumstàncies. El despertador sonava una mica més tard, la roba de cada dia va acabar sent la combinació de xandalls que ja teníem i passàvem més temps amb la família del que estàvem acostumats. Però cada dia ens aixecàvem sense saber ben bé què passaria.

Les videotrucades es van convertir en la nostra manera de comunicar-nos amb tothom que no visqués amb nosaltres a casa i, amb elles, també es van reprendre les classes. Havíem començat a treballar nosaltres des de casa amb tot allò que ens facilitaven els professors, però les classes era una manera de tornar a veure’ns les cares i poder sentir la veu de l’altre. Amb els professors ens escrivíem correus i a mi em va recordar a les antigues cartes a paper que s’enviaven, però s’havien modernitzat una mica. Gairebé cada correu començava o acabava amb un “Espero que estigueu tots bé a casa”.

Al cap dels dies, va començar a voltar-nos una pregunta pel cap: què passava amb el nostre 2n de Batxillerat?. El confinament semblava que no anés a acabar mai i a nosaltres ens inquietava aquell compte enrere: la data de la Selectivitat que cada cop era més a prop. Per sort, el temari el teníem gairebé acabat i amb les classes telemàtiques, apunts dels professors, dubtes resolts per correu... vam poder entre tots tirar endavant el curs.

Aquella pandèmia ens havia arrancat absolutament tots els nostres plans de futur d’aquell any que estava tan ple de moments especials. Les nostres orles de final de 2n de Batxillerat i comiat de l’escola, l’esperat viatge de final de curs, les festes dels nostres 18 anys...

Semblava que els dies no haguessin passat des de llavors, però la realitat és que han passat fins i tot alguns mesos, i ara ja hem encetat el juny. El curs escolar l’hem acabat prou bé i contents amb els resultats obtinguts. L’entrega de notes va ser una mica diferent a allò que ens havíem imaginat però va ser molt emotiva igualment. Les notes significaven que s’acabava el nostre pas per l’escola que ens havia vist i fet créixer, i que era hora de dir-li adéu. No va ser el comiat que ens hagués agradat a tots, igual que la celebració de les nostres orles, però més endavant ja ens arribarà l’oportunitat de poder fer-ho com cal i l’ocasió com es mereix.

Ara hem començat la preparació per les Proves d’Accés a la Universitat. Tot i la distància, sabem que no ens les prepararem sols, perquè darrere de les pantalles hi ha cada un dels nostres professors i companys, amb qui unirem forces per emprendre cadascú el seu vol.

Àngela Giribet i Bonet