Alexis Bueno sj, consiliari de la Fundació Jesuïtes Educació, ha tingut un paper clau a la 5ª Trobada de responsables institucionals de pastoral educativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), celebrada recentment a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (URL).
La trobada, que ha comptat amb 38 participants provinents de 25 institucions educatives, ha centrat el tema d’enguany en el currículum com a cor de l’evangeli a l’escola, la cura de la comunitat cristiana i la presentació del joc introductori de la recerca en pastoral educativa “Edu&Eva”.
Per la seva banda, Alexis Bueno ha conduït el tema de debat de la trobada: “com tenir cura de la comunitat cristiana a les escoles”. En aquest sentit, Bueno ha presentat 10 raons per a la justificació de la cura de la comunitat cristiana sota la pregunta: comunitat cristiana a l’escola: pancarta, jardí o cuina?
Per què?
- 1) Les nostres escoles cristianes estan arrelades al cor de l’Església i de la seva missió evangelitzadora.
- 2) Esdevé urgent, dins l’escola, la creació i enfortiment d’un nucli creient comunitari, capaç de sostenir l’anunci i el creixement en la fe.
- 3) Urgència avivada pel nostre context de secularització.
- 4) Jesús, el Senyor, és el tresor que ens habita, que ens motiva, que hem de transmetre, però a través d’una tasca que és fonamentalment educativa. Som escoles!
- 5) La nostra identitat ha de ser realment i clarament identificable com a cristiana i catòlica.
- 6) ... Una identitat oberta a tots, acollidora, inclusiva, que no tanca les portes a ningú.
- 7) Evangelitzar, com és sabut, no consisteix només en predicacions, sermons i catequesi. Inclou el testimoni, els valors viscuts, la vida, les obres... però necessita també, i avui més que mai, de paraula clara, d’anunci explícit de Jesús com a salvador.
- 8) Karl Rahner va dir: “El cristià del futur, serà místic o no serà cristià”. Avui podríem afegir: “el cristià del futur, tindrà comunitat, o no serà cristià”.
- 9) Les nostres escoles probablement no seran una “màquina de fer cristians”. Però poden ser espais on aquest el treball artesanal, “tu a tu” de proposta de la fe, sigui possible!
- 10) Una comunitat cristiana viva: això és difícil i tan important... que es faci allà on es pugui!
Alhora, Alexis Bueno ha exposat 7 punts de com procedir:
- 1) Començant allà on estem. No paralitzar-nos per la fragilitat ni per la magnitud del repte. Convicció, claredat de l’objectiu, humilitat... i paciència. Un llarg camí comença amb el primer pas.
- 2) Preguntant-nos: on són els educadors i famílies creients que vibren amb la necessitat de mantenir la missió evangelitzadora de l’escola?
- 3) Si són minoria (probable), aquesta és una minoria... fragmentada, silenciada i acomplexada?
- 4) O podem reunir aquesta minoria, donar-li força, donar-li relat, donar-li aire (Esperit), empoderar-la?
- 5) Necessitem espais de trobada, de pregària, en pla d’igualtat, amb transparència envers tota la comunitat educativa. Espais de reflexió amb un llenguatge explícitament cristià sobre la missió evangelitzadora de l’escola.
- 6) Caldrà també tenir cura (“mimar”) el grup de pares i mares que volen transmetre la fe als seus fills.
- 7) I no oblidar mai el vincle real, afectuós, realista, amb l’Església propera: parròquia, bisbat...
L’aportació d’Alexis Bueno ha tingut tant en compte el seu vessant com a sociòleg, com la seva persèctiva pastoralista vinculada a les escoles com alguna referència al seu recent pelegrinatge a peu fins a Terra Santa.
