Una experiència de sentit que ens convoca és l’estada a Ceuta. Dins del projecte Frontera Sud, 41 alumnes de 2n de Batxillerat de les diferents escoles i 7 acompanyants vam compartir, de l’1 al 5 d’octubre, la culminació sobre el terreny d’un itinerari pedagògic que busca fer-se càrrec de la realitat migratòria i obrir els ulls a les tensions feridores del nostre món.
L’alumnat durant el primer de batxillerat a la matèria de “Problemàtiques Socials” ja han treballat els desequilibris que genera el sistema hegemònic i com, especialment, la violència, en totes les seves manifestacions, expulsa de les seves llars a moltes persones que només busquen dignitat. Tant a primer com a segon de Batxillerat s’agrupen en comissions de Frontera Sud on els objectius són sensibilitzar sobre el fenomen migratori, generar opinió crítica i incentivar la participació en activitats, com per exemple la Gala Solidària, on els diners que s’hi recapten s’envien a Migra Studium, entitat de la Companyia amb qui col·laborem i compartim camí i horitzó. Una altra proposta és acudir a la vetlla del CIE, la que es va celebrar el 30 de setembre, per visibilitzar el patiment humà que té lloc dins dels seus murs.
Anem a Ceuta, sabent-nos que ho fem representant a tot l’alumnat que des de les escoles col·laboren, participen, lideren i promouen totes les iniciatives de Frontera Sud. En nom de molts. I sentir això ja et predisposa, de manera diferent, a pujar a l’autocar i fer els 1.009 km cap al sud, cap a Algesires.
Un viatge on passem moltes hores a la carretera, i de nit. Només és una aproximació, des de la nostra considerable comoditat, del que moltes persones fan en pitjors condicions per moure’s buscant un familiar o un amic que li ha dit que en tal plantació d’Almeria o en tal obra a Alacant es busquen persones per treballar i que comencin immediatament. Persones que fan el camí invers que nosaltres, fugen d’un sud precari amb l’esperança de trobar en el nord un futur estable. El nostre camí és un viatge cap al sud de les condicions humanes i de les paradoxes existencials.
Passem l’estret de Gibraltar, meravellats per la seva bellesa, i alhora perplexos de creuar la primera de les fronteres que ens trobarem en aquest viatge: la frontera natural entre Europa i Àfrica. Tan poques milles que condemnen a molt . És tan a prop el sud, simplement és voler mirar-lo.
I arribem a Ceuta. Ceuta viu des de les seves contradiccions la condició de ser ciutat-frontera. A Ceuta es concentra el fenomen migratori global. Dels dolors i patiments dels que han fet un llarg recorregut jugant-se la vida fins que han saltat la tanca o han creuat nedant, a les pors i inseguretats dels que se senten amenaçats per “la invasión de indocumentados que no tienen donde ir”. Per a uns la frontera és l’últim obstacle a salvar en el seu camí cap a la prosperitat i per als altres la frontera és un mur que ens protegeix del que no coneixem. Amb la disponibilitat necessària per entendre sense cap prejudici el batec de Ceuta, establim converses amb les persones que habiten la ciutat. Població musulmana d'origen del Magreb, militars retirats, funcionàries, mestres… Comparteixen l’orgull per la ciutat, però se senten o abandonats o etiquetats. L’alumnat, a poc a poc, prendrà consciència de la complexitat de la realitat migratòria. I de no cercar les respostes fàcils a situacions que requereixen de molta perspectiva.
"Només és una aproximació, des de la nostra considerable comoditat, del que moltes persones fan en pitjors condicions per moure’s buscant un familiar o un amic"
Una altra dinàmica serà la contemplació davant del mar. Experimentem la vivència d’un mar que ens és comú. Que és nostre. El mateix mar que ens acarona quan som petits, que és diversió a l’estiu i que ens permet desconnectar és hostil, amenaçant i tomba oberta per a moltes persones que l’intenten creuar.
Hi haurà l’encontre amb els joves usuaris d’Elin, entitat que treballa amb les persones que salten la tanca i que mentre es regularitza la situació legal, i s’esperen al Centre d'Estrangers de la ciutat, els ofereix acompanyament en l’aprenentatge del castellà com en la part més emocional. La trobada amb l’altre, transformarà el cor dels nostres alumnes. El sentit no serà evidenciar les diferències, sinó justament què ens apropa com a germans, com a família. I ens identifiquem en el voler gaudir de la vida i tenir esperances de futur.
Aquest viatge al sud ens porta a la tanca del seu nord. La tanca de Benzú, que separa Espanya del Marroc. El Marroc que ja en si és una frontera nord a sou del projecte europeu Frontera Sud. El Frontera Sud com a conjunt de polítiques europees per dissuadir a la població migrada l’accés a la Mediterrània des de l'Àfrica, i el projecte Frontera Sud de les nostres escoles, on volem posicionar-nos al costat de qui volem “gastar la vida”. El mateix sud. El de les fronteres i el de l’acollida i hospitalitat. A Benzú amb la visita guiada pel cap de comunicació de comandància de la Guàrdia Civil a Ceuta, ens aproximen a la logística fronterera i l’entramat legal internacional que regeix les vides humanes. El mateix agent mostra la seva frustració perquè és conscient que aquella tanca, aquell mar (frontera invisible més potent que la tanca) han generat el patiment de molts innocents.
Des d’aquest sud, des de la platja de Benzú, contemplem la tanca com a terra sagrada, com a temple, i descalços, obrim el nostre cor i entreguem la nostra pregària a un Déu que es fa molt present, molt proper, molt humà. Personalment, puc dir que davant d’aquella tanca, com enlloc, vaig sentir la pau misericordiosa d’un Pare que plora per tots els seus fills i els estima fins a l’entrega.
I tornem des del sud a Barcelona, desfent el camí, retrobant-nos, fent cloenda i formulant a l’alumnat la pregunta que inspiri les seves decisions i orienti els seus actes: i ara què? Per a què i per a qui vull cremar les naus, ser torxa, i apostar-ho tot? Des del sud continua el nostre camí.
Article d'Oriol Jiménez, professor de l'Escola Jesuïtes Casp - Sagrat Cor de Jesús.
