Després de setmanes treballant en el projecte, 3 dies de recollida de joguines i 2 d’intercanvi, un total de 50 famílies d’entre MOPI3 i PIN4, van participar al mercat portant jocs i joguines amb les que els infants ja no jugaven (en bon estat i adequades). Amb això aconseguien punts per bescanviar el dia de l’intercanvi, emportant-se a casa una nova joguina per a ells/elles, que pertanyia a un altre company. Feien un petit recorregut des de que portaven la joguina fins que aconseguien els punts. Després, el dia del intercanvi podien veure tot tipus de jocs, joguines i llibres com si d’un escaparat es tractés!
Vam treballar tot allò relacionat amb la joguina i el model lúdic. Vam visitar una botiga de joguines ecològiques així com conèixer la proposta d’intercanvi de joguines de Barcelona. I doncs… què podiem fer des d’EDIN per proposar un model lúdic més sostenible? Organitzar un intercanvi de joguines a la nostra escola.
L’objectiu principal era: donar una segona vida a les joguines. I així ho vam fer. Els alumnes es van engrescar i es van organitzar per comissions: com preparar el sistema de punts, com fer la recollida de dades de les famílies, pensar i dissenyar l’espai, com organitzar i classificar les joguines, com avaluar el procés… Tota una feinada per poder fer difusió del nostre projecte i aconseguir transmetre el nostre missatge als nens, nens i famílies de l’escola. El nostre gran neguit: hauriem aconseguit transmetre el missatge i l’objectiu del projecte? Les famílies i infants s’hi sumarien a la nostra proposta?
Una roda de donar i rebre, que fuig de la acumulació i brossa de joguines, que pretén conscienciar al nostre entorn proper i en concret, a l’escola, de la necessitat d’apostar per un nou model lúdic.