El darrer claustre general de l’any: el claustre de l’Agraïment

Aquest curs, però i ja els darrers claustres del passat, s’havia hagut de fer en format virtual per tal d’adaptar-nos a les circumstàncies que dictava la situació pandèmica. Però aquest darrer claustre, mantenint totes les distàncies recomanades i amb la mascareta corresponent posada, vam poder celebrar el claustre de manera presencial.

Aquesta trobada va tenir dues parts, ben diferents però amb l’AGRAÏMENT com a comú denominador. La primera part va fer referència a l’agraïment als diferents claustres de les etapes, a tot l’equip de gestió, a l’equip de NENOF, a tots els que formen part de Pastoral i a l'Escola de Música Casp. La vitalitat dels equips, el bon humor, l’entrega als alumnes amb moltes hores d’acompanyament, l’adaptació a la incertesa, la voluntat de mantenir la qualitat humana i acadèmica, la facilitat per adaptar-se als canvis, la il·lusió i la motivació. Cada un d’aquests conceptes ja és un bon motiu per a l’agraïment. La suma de tots, és el que puguem dir que Casp compta amb un equip humà vocacional i entregat a un bé comú.

L’agraïment de la segona part del claustre general, tenia un nom: Òscar. L’Òscar Bretón, finalitza la seva etapa a l’escola després de gairebé 40 anys de dedicació constant, discreta i amb el servei vers l’altre com a eixos vertebradors de la seva personalitat. També va ser el torn d’escoltar les seves paraules. Reflexions de final d’una etapa vivint el dia a dia d’una escola que s’ha anat adaptant als canvis que han anat succeint. “Recordeu sempre que sou comunitat educativa i que això està per damunt de tot”. Va ser un comiat emotiu i sincer on tothom es va posar dempeus per fer sentir un llarg aplaudiment de comiat.