Final de curs: reflexions dels alumnes de 1r de Batxillerat

Els alumnes de 1r de Batxillerat han reflexionat sobre aquest curs 2019-20 que ja ha acabat i que hem acomiadat. Un curs que, per a tota la comunitat educativa de Jesuïtes Casp, ha estat ben diferent i ens ha aportat nous aprenentatges. Compartim amb vosaltres un petit recull de fragments de textos, extrets de redaccions d'alumnes de 1r de Batxillerat, que ens expliquen com han viscut aquest any l'experiència escolar.  

Sense cap dubte, podem dir que ha estat un any ben diferent. Ningú s'imaginava a principi de curs que els últims mesos d'escola els passaríem confinats. Ha estat una altra oportunitat per demostrar la importància de les paraules, ja que han estat aquestes les que ens han mantingut units. Mentiria si digués que m'apassionen les llengües. És més, els tinc cert respecte perquè és un àmbit en el qual mai m’he sentit especialment còmoda. Però és cert que aquest any he comprès la importància d'aquestes. (Inés Corta)

Mirar cap al passat en temps de pandèmia pot ser realment esgotador, recordar tot allò que ara mateix no pots fer i pensar que t’he n’has perdut una gran part, arriba a ser una mica trist en alguns moments. Tot i això, i com diu el poema “Cançó de fer camí”, de Maria Mercè Marçal, “Dins la pell de l’ona salada/ serem cinc-centes, serem mil.”, sempre podràs comptar amb algú que t’acompanyi en el camí. Pensant, ara ja amb una mica més de marge, en tot el que ha passat aquest any puc dir que tot i la situació, i deixant de banda alguns inconvenients, ha estat un bon curs. Em sento agraïda d’haver pogut anar a una bona escola, i haver estudiat allò que més m’agrada. Aquest any he arribat nova i tot i que al principi em sentia una mica fora de lloc, amb el temps he anat construint relacions i fent-me un petit racó entre aquestes grans parets. He conegut nous professors, nous companys i nous amics; i he tingut el privilegi de rebre noves classes amb diferents metodologies i punts de vista. (Ona Ros)

[...] el gener vam poder gaudir de tranquil·litat al recés de Girona on ens van rebre de manera hospitalària. Com aquest any, malauradament, no hem pogut tenir un Loiola, guardo l’experiència del recés com un tresor molt valuós, perquè gràcies a ell, he pogut aprendre de mi i dels altres, tornant a Barcelona diferentment, tot i sent la mateixa... Es podria dir que allà es va ordenar: “Pareu tots els rellotges”.

Passat trimestrals, va ocórrer el fet que mai m’hauria passat pel cap: el 12 de març, l’escola ens va anunciar que havíem d’agafar tots els llibres i llibretes i dur-los a casa, perquè en els pròxims quinze dies no faríem classe presencial. I avui, a gairebé tres mesos que vam marxar, encara no hem retornat a classe. Qui s’esperava que l’epidèmia durés tant?

El 3r trimestre el vam passar tots confinats. Em dol saber que de tantes coses planejades per aquests últims mesos, se’ns hagi pres tenir la dolçor del seu gust a la vora dels llavis. Loiola, el Mercat de Calaf, l’última obra de teatre de la nostra companyia... Però estar a casa era el que s’havia de fer pel bé de tothom. (Alba Figueras)

Dit i fet, el juny ens ha atrapat com si res i amb ell encarem l’última setmana acadèmica. Ara ens falten els últims passos, l’últim esforç, la recta final. Tot i la importància d’aquesta setmana em sembla que ara comença a estar ja tot fet, i jo almenys sé que ha estat un curs molt de profit per a mi: he descobert els millors amics que he tingut mai, he anat superant les dificultats que m’han aparegut al camí i he après que no hi ha millor manera de viure que sent jo mateix. Acabo un primer de batxillerat que m’ha deixat diferent de com el vaig començar, m’ha ajudat a ser millor per a mi i per als altres. Una escola que m’està ensenyant a confiar per a en tot servir i estimar. (Andreu Perelló)

En conclusió, d’aquest curs m’emporto moltíssimes experiències que m’han fet evolucionar i veure com sóc realment. Les pors, alegries i incerteses que tenia en un principi les vaig saber plasmar en un paper, i aquest va ser l’escut i a la vegada la llum que m’ha fet acabar aquest curs havent descobert qui sóc davant diferents situacions que, de vegades, no són agradables per a ningú. (Juan Francesch)

(...) recorda que va ser un curs divertit. T’endús un bon record que segurament guardaràs. Has après. Potser no el que vol el ministeri d’educació. Has après a escoltar-te i estar disposada a actuar. Ara només queda demostrar que pots arribar a les teves metes. (Laia Codinas)