Física y matemáticas, ¿a dónde me pueden llevar?

Basant-se sempre en la seva experiència i amb un llenguatge proper i entenedor, va començar explicant que es va llicenciar en Física a la Universitat de Valladolid. La decisió d’estudiar Física va ser bastant de darrera hora: fins l’últim moment dubtava si estudiar Matemàtiques. Física la va convèncer finalment per la gran càrrega matemàtica que tenia i també perquè aquesta disciplina permet explicar una gran quantitat de fenòmens naturals.

En acabar la carrera es va plantejar diversos camins i va optar per la recerca. Va fer el doctorat en Matemàtiques (de fet, el que li havia agradat més dels estudis de Física), va defensar la seva tesi i, posteriorment, va començar les estades com a investigadora postdoctoral: primer a l’Institut Max Planck de Leipzig i a l’Institut de Matemàtica Aplicada de Heidelberg i després, amb una beca, a Bilbao. Més tard va aconseguir ser professora lectora a la UB i també una plaça de científica titular al CSIC.

De la seva feina d’investigadora, va voler destacar dues coses:

• Molt treball en equip.
• Comunicació de resultats en articles o en congressos.

D’altra banda, va comentar dos aspectes més:

• La majoria de persones que es dediquen a la recerca ho fan a la universitat i aquest context implica, també, docència.  
• Alguns investigadors fan també tasques de divulgació.

La M Ángeles va dedicar també una estona a explicar quin és el seu camp de recerca: “Problemes inversos en equacions en derivades parcials”. Tot aquest aparell matemàtic serveix, per exemple, per a determinar la resistivitat d’un cos a partir de mesures de potencial i intensitat en el seu contorn, la qual cosa s’aplica a la realització de tomografies de resistivitat elèctrica o d’impedància elèctrica.

En l’última part de la seva xerrada, va parlar una mica de les notes de tall per a fer estudis de Matemàtiques, de Física i també del doble grau, el qual té molt poquetes places, la qual cosa implica notes de tall molt altes. També va esmentar altres carreres amb un gran component  matemàtic però amb perfils més aplicats. Es tracta sempre d’estudis que tenen moltes opcions professionals en diferents àmbits:

• Universitat/recerca
• Ensenyaments preuniversitaris
• Banc i finances
• Empreses tecnològiques
• Consultoria
• Administració pública
• Informàtica/Telecomunicacions
• Altres (editorials, gestoria...)

Una gran quantitat de possibilitats i una tasca d’atur nul·la. De fet, hi ha estudiants que ja treballen abans d’acabar la carrera.