Ja estem en l’equador del curs i hem fet els dos primers recessos (de cinc previstos) amb un total de 28 alumnes participants.
El Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana de Manresa ens acull de nou enguany per facilitar als alumnes una experiència diferent d’ells mateixos, dels companys i de Déu.
Són tres dies i dues nits per aturar-nos, reflexionar, pregar i compartir. Quina necessitat tenim de fer silenci i connectar amb el més autèntic i profund de les nostres vides! Déu ens espera en el silenci per parlar-nos a cau d’orella i enfortir el nostre camí de vida.
Aquí us deixem el testimoni dels mateixos protagonistes.
Durant aquests dies que hem estat de recés m'ho he passat molt bé. M'ha aportat gran benestar personal, tant psicològic com físic. He sentit moltes emocions, però les que més m'han ajudat a estar bé amb mi mateixa són la tranquil·litat, la pau i la soledat, tres aspectes que jo necessito durant el meu dia a dia per poder connectar amb mi mateixa i desconnectar de la rutina. A part, també, ens han donat molt de temps per poder fer les activitats una cosa que jo no em puc permetre pel fet que sempre estic fent alguna cosa, però, quan he estat a la meva habitació sola, he tingut temps per, fins i tot, fer-me més preguntes.
En totes les posades en comú podies expressar el que tu volguessis, ja que, no era obligatori explicar a tothom el que havies escrit, però si tu volies ho podies fer.
L'últim dia, vam fer una eucaristia per reflexionar sobre que ens havia aportat el recés, que ens emportàvem i amb què ens quedàvem i després fèiem una posada en comú. També durant l'eucaristia vam cantar moltes cançons, de les quals, jo només em sabia una o dues.
En definitiva, va ser molt agradable sentir-te acollida per la teva pròpia classe i poder expressar tot el que tu volguessis.
Valèria A. 3r ESO B1
---------------------------------------
Per començar, jo venia amb molt bones expectatives d'aquest recés, ja que m'havien parlat molt bé i mantinc aquesta opinió després d'anar-hi.
D'aquest recés sobretot m'emporto les posades en comú després de fer una reflexió personal a l'habitació, perquè m'agradaven molt les conclusions i les idees dels meus companys. Altres activitats que m’han arribat serien llegir textos bíblics, veure una pel·lícula o anar a llocs on només podem estar a Manresa, com la Cova de sant Ignasi i l’església del costat.
Finalment, si només m’hagués de quedar amb una cosa, escolliria l’estona que vam anar a la capella de Montserrat, ja que vaig poder aprofundir i pensar molt endins meu.
Paula T. 3r ESO D1
---------------------------------------
Del recés, em vaig quedar amb moltes coses; algunes noves i altres que potser ja tenia, però que no hi era conscient. Al principi del recés, el meu apropament cap a l’experiència es podria anomenar d'ignorant, amb cap propòsit de profit. No obstant, de manera progressiva, he anat adaptant un comportament més serè, més entregat.
Llevar-se d'hora m'ha ajudat moltíssim, perquè el matí encara estava per sortir, i la nit ja s'acabava d'anar. Aquell era el millor moment per mi, perquè just abans de gaudir d'aquell instant de quietud i connexió amb la natura, resàvem amb una pregària, que et feia reflexionar els teus propòsits del dia relacionats amb fragments de la Bíblia.
Durant aquests dies, he passat molt de temps amb els ull tancats. He visualitzat molt del que em deien, passant la paraula a un pensament gràfic. Montserrat en la distància i l'ambient tranquil de Manresa va ser clau per poder connectar la ment amb l'exterior, i viceversa.
El més important, va ser la visita a l'església i la cova de Sant Ignasi, un lloc purament espiritual, amb un significat per a mi molt profund. Imaginant-me a Sant Ignasi caminant silenciós cap a la cova, escrivint i pregant tot sol. He pogut sentir el sacrifici pel que ell va passar en el seu moment.
A part de les posades en comú, els temps d'habitació m'han ajudat a agrupar tot el que apreníem durant el dia, i realment fer-hi un vincle amb la meva situació personal. Finalment, l'eucaristia va ser un perfecte tancament del recés, amb l'absolució de la confessió personal, que em va deixar un sentiment de lleugeresa i renovació espiritual, ideal per tornar a la rutina.
Pablo B. 3r ESO D1