Aquesta història comença l’any 1940, pocs mesos després de la fi de l’enfrontament armat d’un conflicte civil que va desfer Espanya i Catalunya, va esquinçar centenars de milers de vides i va empobrir diverses generacions.
La fi del so de les armes, com sol passar, no va portar la pau. Perquè la pau és molt més que l’absència de guerra: exigeix justícia i reparació, i això, precisament, és el que no hi havia durant la postguerra. Els anys quaranta i cinquanta van ser anys de plom de la nostra història contemporània, marcats per la manca d’oportunitats i de recursos de tot tipus, començant pel menjar, que colpejava les classes populars. Entre aquestes mancances hi havia també la de l’educació i els coneixements tècnics: l’any 1940, aproximadament un 25% de la població major de deu anys era analfabeta (uns 9 milions en una població de 26 milions), fet que limitava enormement la seva autonomia i possibilitats de desenvolupament.
Moltes d’aquestes persones vivien en entorns rurals i, degut a la fam i la manca de recursos durant i després de la guerra, van començar a migrar cap a les grans ciutats de l’Estat. Entre elles, Barcelona, una ciutat que va reprendre la seva recuperació econòmica amb més embranzida que altres regions un cop instaurat el règim franquista, i que reactivava el seu desenvolupament industrial interromput durant la guerra. Reobrien l’activitat moltes empreses ja establertes, com ara La Maquinista Terrestre i Marítima, la Hispano-Suiza, Foret...
En arribar a Barcelona, els homes i dones procedents del camp es trobaven amb un entorn laboral desconegut, que exigia sovint coneixements tècnics i habilitats bàsiques com saber llegir i escriure. La manca d’aquests coneixements dificultava enormement la seva integració en un model econòmic industrialitzat que s’estenia ràpidament i que, en pocs anys, esdevindria hegemònic a la ciutat. La precarietat amb la qual s’instal·laven milers de famílies —sovint en barris irregulars, sense serveis ni atenció per part de les administracions— creava un context dur i advers.
És en aquest context que la Germandat d’Enginyers Industrials, coneixedora de les necessitats de les empreses a les quals treballaven els seus membres, demana a la Companyia de Jesús poder utilitzar els locals de l’escola que havia fundat al Clot l’any 1900, per tal d’establir-hi una escola professional. Així neix la Formació Professional a Jesuïtes El Clot, que des d’aleshores ha acompanyat desenes de milers de joves en la construcció del seu futur professional. L’escola del Clot existia ja des de 1900, i des del principi havia estat un punt de trobada per oferir oportunitats a qui més ho necessitava: batxillerats nocturns per a treballadors, cursos d’alfabetització… tot vinculat a una comunitat cristiana molt activa, atenta a les necessitats del barri del Clot i dels voltants.
L’escola del Clot, el 1940, renaixia literalment de les seves cendres, ja que havia estat cremada i arrasada durant la Guerra Civil. I ho feia amb una aposta clara: oferir acompanyament a qui més ho necessitava, posar el coneixement a l’abast dels treballadors, i formar obrers qualificats per a les empreses del barri i de les que s’hi anirien instal·lant les dècades posteriors.
la Germandat d’Enginyers Industrials, coneixedora de les necessitats de les empreses a les quals treballaven els seus membres, demana a la Companyia de Jesús poder utilitzar els locals de l’escola que havia fundat al Clot l’any 1900, per tal d’establir-hi una escola professional. Així neix la Formació Professional a Jesuïtes El Clot
La visió clara i anticipada dels Enginyers i dels Jesuïtes sobre les necessitats educatives, formatives i laborals del barri i de la ciutat va marcar un punt d’inflexió en la vida de milers d’homes. Gràcies als coneixements que van adquirir, molts van poder treballar i transformar el tàndem escola-empresa en un autèntic ascensor social que els ajudaria a sortir de les barraques on vivien, a oferir més seguretat i millors condicions als seus fills i filles i, en definitiva, a construir una vida amb més oportunitats. Això vol dir, en el fons, una vida més justa.
Ambdues institucions s’unien de forma decidida per construir futur des del no-res, amb la ferma voluntat i el compromís que l’educació i la formació són essencials per millorar la vida de les persones i empoderar-les. De les cendres de l’escola, a convertir-se en un pol de coneixement tècnic de referència.
“La Formació Professional no és una opció de futur. La Formació Professional és el futur.”
Així ho afirmava Joaquim Molina, actual director de l’escola Jesuïta del Clot, durant el discurs de celebració del 85è aniversari de la Formació Professional al centre, fa només unes setmanes. Va posar en valor com, ara més que mai, els estudis professionalitzadors són un camí d’oportunitat per a milers de joves que cerquen el seu lloc al món, i que volen fer-ho amb curiositat, compromís i vocació. Ara com fa vuitanta-cinc anys, aprendre un ofici, fer-ho en contacte amb la societat i amb el seu teixit econòmic, significa un canvi de paradigma per a moltes vides. Gràcies a la Formació Professional, aquests joves poden construir un futur amb sentit, amb arrels i amb horitzó.
