"El passat dia 9 de març, un grup de sis joves sense pràcticament cap relació els uns amb els altres ens vam reunir a la Cova de Manresa per iniciar una versió reduïda, de quatre dies, dels exercicis espirituals que Sant Ignasi de Loiola va deixar escrits ja fa més de cinc-cents anys. Per acompanyar-nos vam comptar amb la Jokiñe Miranda, directora de pastoral de la Xarxa, i l’Alexis Bueno, jesuïta i Consiliari General de la Fundació Jesuïtes Educació."
"M'atreviria a dir, sense por d'equivocar-me, que l’únic que ens unia als sis quan vam arribar a la Cova –més enllà de què tots tenim entre 15 i 17 anys i proveníem d’escoles jesuïtes– era una sensació d’incertesa. D’incertesa per què anàvem a fer, pel silenci, per com un text que s’havia escrit feien tant de temps podia ajudar-nos, per què ens esperava etc.
Per qui no ho sàpiga, els exercicis ignasians són, segons la pàgina web de la mateixa Cova, una pedagogia per a poder créixer en aquella manera humana de viure que s’inspira en Jesús de Natzaret i el seu Evangeli. O, dit en prosa, un recés en què, mitjançant eines com la lectura de l’Evangeli, la reflexió personal, compartir amb el grup o fer fang, entre d’altres, –sempre amb la imprescindible ajuda d’algú amb més experiència– es reflexiona sobre el propòsit de la vida en relació amb la crida que ens fa Jesús a viure per amor, a considerar l’altre com un germà.
Sempre en silenci. Un silenci que no és més que una altra eina, imprescindible, per escoltar-te. I quan t’escoltes, passen coses. Quan et fas preguntes, passen coses. A cadascú coses diferents, però a tothom se li remou quelcom a dins.
Nosaltres vam començar preguntant-nos com arribàvem. Aleshores, vam reflexionar sobre quin és el nostre principi i fonament, com volíem viure, qui volíem ser. A continuació vam fer una mirada a les injustícies al nostre voltant i a com ens hi posicionem nosaltres, demanant perdó pels moments en què ens equivoquem. Finalment, vam proposar-nos que les conclusions a què havíem arribat no es quedessin allà, sinó que ens servissin de brúixola per a orientar els nostres passos. Totes aquestes reflexions les vam acompanyar de les pautes de Sant Ignasi i d’il·luminadores i punyents lectures de l’Evangeli com el Fill pròdig, el Sermó de la Muntanya o la de Pau el pescador d’homes.
Algú podria dir que uns exercicis com aquests són una cosa d’una altra època. Però justament en el món d’avui, que no para mai, parar és més necessari que mai. Parar per no deixar-se endur per la inèrcia, pel que volen els altres. I quan pares, passen coses meravelloses.
I és que hi ha una cosa segura, ningú surt d’uns exercicis tal com hi ha entrat."
Daniel Torner del Barrio. - Jesuïtes Casp
